DE ANGELIS, MILO
'Tema de l'adéu' és un punt culminant de la producció poètica de Milo De Angelis. Va rebre el premi Viareggio al millor poemari publicat el 2005 a Itàlia i ha estat ràpidament traduït a l'anglès i al francès.
El motiu inicial del llibre és la mort prematura de la seva dona, la reconeguda poeta Giovanna Sicari. Tal com escriu l'escriptor milanès en el text que ha redactat expressament per a aquesta edició, «El tema de l'adéu em segueix pertot arreu. I arreu he estimat cada cosa amb l'adéu».
Aquesta difícil «biografia lírica» és també un estudi musical sobre la separació, una variació obsessiva sobre la pèrdua. És un extraordinari cançoner amorós que sembla haver estat escrit d'una tirada, com retenint la respiració de l'inici.
Milo De Angelis és fidel a una poètica que procedeix amb una precisió absoluta, amb un control tenaç de la paraula. Con afirma Joan-Elies Adell al pròleg, per al poeta «la realitat no té res d?extraordinari, hi domina el gris quotidià, amb tota la seva càrrega d?angoixa. I la tasca del poeta és recollir aquests pocs elements que la vida li ofereix, i carregar-los de significació, però sense cap pretensió èpica ni consoladora».
Milo De Angelis és una de les veus primordials de la poesia italiana actual i una referència ineludible per a tota una generació de lectors.
Neix a Milà el 1951. Ensenya literatura a Opera, una presó de màxima seguretat de la perifèria de la capital de la Llombardia.
Estudia a les universitats de Milà i Montpeller, i es llicencia en Literatura Italiana Contemporània i en Filologia Clàssica.
Els temes recurrents de la seva poesia són la mort i la malaltia, el Milà suburbial, la memòria, el temps, la separació dolorosa d'una persona estimada, la feina de professor de literatura, la nit i la relació no sempre fàcil amb les drogues i l'esport vist com una eina per comprendre l'existència pròpia i la dels altres. La seva visió de la realitat oscil·la entre un materialisme gairebé «biològic» i un impuls cap a la redempció humana.
