FANTE, JOHN
L'Arturo Bandini té vint anys i ha publicat un conte. Ha deixat casa seva pels hotels més sòrdids de Los Angeles, determinat a convertir-se en un home i en un gran escriptor. Com si tot plegat fos tan fàcil.
Sense calés i amb la mà foradada, orgullós i canalla, fràgil i vanitós, desesperat i ple d'esperances, tant es baralla amb la seva màquina d'escriure portàtil com prega al Déu dels seus pares per aconseguir una bona història i publicar-la a la revista de l'editor Hackmuth per fer-se passar la gana.
Quan té quatre rals, corre a gastar-se'ls al bar on treballa la Camilla, una noia mexicana amb qui comença una relació tempestuosa que els portarà als límits de l'odi i de l'amor, allà on s'acaba la ciutat i comença el desert, on la pols ho cobreix tot.
Després de Plens de vida, La germandat del raïm i A l'oest de Roma, Edicions de 1984 recupera la que sens dubte és la novel·la més coneguda de John Fante, precedida pel famós pròleg que Charles Bukowski va escriure i que va servir per rescatar-lo de l'oblit.
John Fante (Denver, 1909 Los Angeles, 1983), nascut en el si d'una família nord-americana humil d'origen italià, és un dels grans escriptors maleïts del segle XX. El nom de John Fante sempre va acompanyat del de Charles Bukowski: és ben sabut que Bukowski el valorava per sobre de tots els altres escriptors. Fante va començar a escriure l'any 1929. En aquella època havia abandonat els estudis a la Universitat de Colorado i es va traslladar a Califòrnia, on va ambientar la majoria de les seves novel·les. Va treballar com a guionista a Hollywood i va dedicar la seva vida a la literatura, tot i que només va aconseguir el ple reconeixement mundial de la crítica i del públic després de la seva mort. D'entre les seves obres, destaquen Ask the dust, una les quatre novel·les que componen la saga d'Arturo Bandini, The brotherhood of the grape i West of Rome. El 1955 li van diagnosticar diabetis i, el 1978, l'evolució de la malaltia el va deixar cec. Tanmateix, en els darrers anys va continuar escrivint dictant els textos a la seva dona, la Joyce.
