ARTAUD, ANTONIN
Un geni explicat per un altre geni
Artaud ens va deixar una obra extensa: poeta, dramaturg, novel·lista, actor, director... era un geni que vivia l?art com a totalitat. Van Gogh, suïcidat per la societatés un d?aquests textos inclassificables, un «assaig-poètic», que no respon a cànons i que malgrat tot té una força creativa que obliga el lector a seguir, gairebé a escoltar aquesta mena de rapsode aïrat que és Artaud.
L?autor s?emmiralla en Van Gogh i es rebel·la contra la societat que «va suicidar» el gran pintor: els seus quadres, les estades al sanatori, la relació amb el seu germà, són analitzades des de l?esperit lliure, crític, rebel i anàrquic d?un Artaud en estat de gràcia que, defensant Van Gogh de la seva bogeria, es defensa ell mateix.
Perquè, com diu, «en tot dement hi ha un geni incomprès.» O com explica Antoni Marí al text introductori, «la censura que s'ha imposat a la paraula del boig que, encara que sigui perseguida i clausurada, segueix exercint el poder de la imaginació o de la llibertat d'expressar-se».
Un llibre escrit des de la frontera entre la follia i l'enteniment, clau per entendre el procés de la creació artística.
Antonin Artaud
(Marsella 1896 - Ivry-sur-Seine, 1948) Poeta, assagista, actor i director de teatre, creador del teatre de la crueltat. El 1920 entra en contacte amb el surrealistes a través de Max Jacob. Busca continuament experiències noves al món del teatre, optant per una dramatúrgia bàsica i instintiva. Va passar per diverses clíniques mentals i morí el 1948, sol i sense companyia. Van Gogh, suïcidat per la societat va publicar-se l'any 1947 i va rebre el Premi Sainte-Beuve d'assaig l'any següent.
