JIMÉNEZ, CONXITA
Un llibre de poemes amb una veu calma i profunda, en què cada paraula s?enfonsa a la terra. Conxita Jiménez escriu la memòria damunt l?instant, el que no veu i el que veu, les olors d?un riu, l?Ebre, que fa temps que expressa la força d?una terra. Poemari guanyador del premi Llibreria Serret de poesia en català.
El poeta Santi Borrell diu al pròleg: «Hi ha una calma profunda com si cada paraula fos un batec que es va enfonsant a la terra. Conxita Jiménez escriu així. Escriu la tendresa damunt la terra aspra. Escriu la memòria damunt l'instant. Escriu el que no veu i el que veu. Escriu el temps. Escriu els arbres de la ribera. Escriu les olors d'un riu que fa temps que expressa la força d'una terra. Escriu sobre les terres obertes. Algunes terres, les terres de l'Ebre, les terres que coneix. Escriu sobre alguns camins, els camins que ha viscut i ha deixat passar».
Conxita Jiménez, nascuda a Girona, ha viscut gairebé sempre a Tortosa, i actualment viu a Tarragona.
Ha publicat poemes als llibres col·lectius Nit de la Poesia 2003 i Nit de la Poesia 2004, el relat breu «El Clip», al recull col·lectiu Dos germans asimètrics i altres contes, i els reculls de poesia La cruïlla, Flors de sal i, dins el volum col·lectiu La ciutat i l'oblit, La ciutat adormida.
