MANZINI, ANTONIO
Empès pel seu característic mal humor i la seva irreductible tenacitat, Schiavone aconsegueix que cada interrogatori faci créixer la curiositat del lector. La cohesió geomètrica de les trames de Manzini i el desassossec del seu personatge, d'una humanitat desbordant, han convertit les històries d'en Rocco Schiavone en un èxit sense precedents a Itàlia i a tot el continent europeu. Per unes irregularitats comeses en l'exercici de les seves funcions, el policia Rocco Schiavone és enviat a la vall d'Aosta, que tot i estar situada a la península Itàlica, per a un romà com ell és ben bé com ser desterrat a Mart. Envoltat de muntanyes imponents, tenallat per un fred glacial i desconcertat davant del caràcter circumspecte dels habitants de la vall, en Rocco encara el seu segon cas amb el mateix tarannà de sempre, irritable i transgressor fins al límit del que és permissible, però imbuït d'un profund sentit de la justícia. Quan un dia una dona apareix morta a casa seva i, en la penombra, s'escampen les seqüeles del que en aparença ha estat un robatori amb violència, el viceqüestor Schiavone es resisteix a creure el que és evident. Una sèrie de coincidències i divergències, sumades a l'ambigüitat d'alguns personatges, transformarà gradualment l'escenari del crim en una espessa boira de misteris. Per dissipar-la, en Rocco posarà en pràctica el seu contundent mètode particular, basat en la intuïció, l'astúcia, una lleialtat indestructible a la seva gent de confiança i una certa tendència a fer justícia pel seu compte. Ressenyes:
«En tan sols dues novel·les, Antonio Manzini ha fet del viceqüestor Rocco Schiavone un personatge inoblidable i addictiu.»
Corriere della Sera «Antonio Manzini ha dibuixat un personatge extraordinari.»
Andrea Camilleri «Ho confesso: un cop vaig començar la novel·la, no vaig poder deixar-la fins que la vaig acabar. Més d'una vegada vaig pensar que havia descobert l'assassí, però estava equivocada.»
La Repubblica «Entranyables i escrites amb un gran sentit del ritme, les novel·les de Manzini es llegeixen d'una tirada.»
Il Piccolo
