DÍFIL, APOL·LODOR DE CARIST, APOL·LODOR DE GELA
El vell gasiu, l'esclau enredaire, el jove enamoradís o la sogra indiscreta formen part d'un repertori fix de personatges que ha estat enormement productiu per a la comèdia europea. El germen d'aquest teatre d'embolics i amors desgraciats, de ridículs malentesos amb conseqüències imprevisibles, es troba, precisament, a les acaballes de l'Atenes clàssica, moment propici per a l'adveniment de l'anomenada Comèdia Nova. Resulta, doncs, paradoxal que, malgrat la gran influència que aquest gènere ha exercit en la nostra cultura occidental, hagi estat tan maltractat per la història de la transmissió dels textos, fins al punt que, d'alguns dels seus principals representants, sols ens n'hagin pervingut fragments o notícies escadusseres.
Aquest volum ofereix una visió de conjunt del que la Comèdia Nova representà en el món antic, dels avatars de la seva transmissió i de la seva pervivència. El lector hi trobarà tot el que sabem de les comèdies de Dífil, Apol·lodor de Carist i de Gela, significatius exponents del gènere, així com un exhaustiu recull de tots els fragments conservats.
