GARCES, MARINA
L'educació és el substrat de la convivència, el taller on s'assagenles formes de vida possible. Per aix. el capitalisme cognitiu s'hapres seriosament la tasca d'assaltar tots els seus camps: l'educacióformal i la informal, els recursos, les eines i les metodologies. Lapresencialitat i la virtualitat. La infància i la formació al llarg de tota la vida. L'educació no només és un gran negoci. Es un camp debatalla on la societat reparteix, de manera desigual, els seus futurs. Diuen els pedagogs que cal canviar-ho tot, perquè el món ha canviatper sempre. Aquesta afirmació amaga les preguntes que ens fan més por: de què serveix saber quan no sabem com viure Per què aprendre quan no podem imaginar el futur Aquestes preguntes són el mirall on no ensvolem mirar. Ens fa vergonya no tenir respostes i sempre és més fàcildisparar contra mestres i educadors. Com volem ser educats Aquesta ésla pregunta que una societat que es vulgui mirar a la cara hauriad'atrevir-se a compartir. Ens implica a tots. Tots som aprenents altaller on s'assagen les formes de vida possible. Educar no és aplicarun programa. Educar és l'art d'acol
