MARÍN SILVESTRE, DOLORS / MARTÍ FONT, JORDI
La història de l'anarquisme arrenca amb el socialisme utòpic,
el republicanisme federal i el moviment obrer. A partir d'aquí,
l'anarcocol·lectivisme, l'anarcocomunisme i la gran repressió
que l'Estat exercí damunt del moviment llibertari organitzat
deixaren un final de segle marcat pels enfrontaments violents
i per la construcció d'un espai cultural i social expressat en
ateneus, escoles, grups culturals i sindicats fins a la constitució
de la CNT. Aquesta defensava la millora de les condicions
de vida de les classes populars promovent espais de
socialització i de creació d'alternatives fetes realitat el 1936.
L'anarquisme no desaparegué amb la pèrdua de la revolució
i la guerra, sinó que es reinventà i avui es manté viu com un
dels trets diferencials més destacats de la comunitat humana
que viu en l'espai de món que anomenem Països Catalans.
